cole9
dimecres, 15 de juliol de 2015
dijous, 4 de juny de 2015
dilluns, 4 de maig de 2015
dijous, 9 d’abril de 2015
dimecres, 11 de març de 2015
diumenge, 22 de febrer de 2015
dijous, 29 de gener de 2015
dilluns, 22 de desembre de 2014
divendres, 28 de novembre de 2014
dijous, 30 d’octubre de 2014
dijous, 9 d’octubre de 2014
dilluns, 6 d’octubre de 2014
dilluns, 1 de setembre de 2014
Primers fonaments
Esperem que els fonaments siguin tant ferms com la nostra il·lusió per veure l'escola acabada. Ens ha de durar forces anys.
dijous, 17 de juliol de 2014
Signatura del Crèdit
Desprès de tants de mesos de fer aquesta cursa de fons per
fi sembla que veiem la pancarta de la meta. Ja fa temps que vàrem posar la
primera pedra però quan no faltava un paper groc en faltava un de rosa. Per no
parlar dels permisos, quan al Sr. bomber no li agradava l’escala d’emergència era
un altra cosa. I el crèdit, això ha estat interminable, un dia demanaven un
estudi, al següent un munt de papers, etc. Però avui sembla que tota aquesta
feina ha estat per ben emprada. Per fi hem signat el crèdit i ja tenim els “calerons”
per poder començar a construir:
dijous, 6 de febrer de 2014
Tanques i Caseta de color verd
Aquesta setmana han començat a col·locar les tanques en el perímetre del solar; la Carme com a bona prejubilada va cada dia a veure com evolucionen les obres i fa unes fotografies des de diferents indrets. Serà bonic veure com puja l'edifici. En Ricard, sortint del Club, ha vist la caseta de color verd i creu que el cole nou és certament una mica petit, l'hi ha semblat que no cabrem tots a dins.
Avui dijous he anat a trepitjar un altre cop el terra, a intentar fer una visita virtual, imaginar-me on estarà el menjador, la secretaria, la cuina, les classes,... es fa difícil. Penso en el silenci trencat pel soroll dels
cotxes, falta el brogit dels nens, anar esquivant nois i noies que pugen i
baixen per les escales i que et saluden encara que t’hagin vist cinc vegades
avui. Imagino el pati, amb arbres ben macos; per cert, aquesta iuca es quedarà
aquí?.
Miro de recordar els planells, on va l’ascensor? Son
moltes escales, quatre pisos, l’artritis del genoll es queixa. Em donaran una
clau?.
La propera setmana tornarem a fer una altra
visita, esperem més tanques, màquines i obrers, Això ja està en marxa!!!!!!
dilluns, 21 d’octubre de 2013
dissabte, 12 d’octubre de 2013
Primera Pedra
Ahir varem fer un altre pas, un
dels importants, la primera pedra. Aquesta setmana ha estat una mica de bojos,
que si la pedra, el cilindre metàl·lic, els senyors amb casc que posen la
pedra, la terra, les pales, els diaris, les invitacions, (sempre ens deixem
alguns, quina ràbia...)
Arriba el moment esperat, sortim
del cole a les 4:30 a corre-cuita, l’Ajuntament ens ho ha posat fàcil, l’acte
és a les 5:00. Espero que no es quedi cap nen, tots en caravana, pares i profes
en cotxe i alumnes en autocar, hora punta, la diagonal plena, cerca aparcament,
caminem fins a Entença.
El lloc és ple, moltes famílies
que volen estar al nostre costat, famílies de l’escola, del taller, famílies d’exalumnes,
amics. Per cert, parlant d’amics, parlo amb en Jordi Hereu, gran impulsor
d’aquesta idea, sense ell potser no estaríem avui aquí, està emocionat de debò.
Continuo caminant, estic confús,
molta gent contenta que em parla, que vol mostrar la seva alegria, “per fi”,
“ho em aconseguit”, “ara si”, la petita serp que es movia dins el meu estomac
des de aquest matí s’ha convertit en una anaconda.
Comencen a aparèixer tots els
politics, penso en els anys de lluita per aconseguir un solar, penso en Can
Rigalt, en la Sagrera, en Sant Andreu, en el carrer Albert Bastardes, en tantes
negociacions, en tants intercanvis de cromos. Be, han de fer els seus
parlaments, sinó perquè una primera pedra?
Tots parlen, en Francesc està
nerviós ho sé perquè està molt seriós. La Carme impressionant, gran i emotiu
discurs, qui coneix l’escola millor que ella?. I la Maribel discreta, en segona
fila, tranquil·la, ho ha organitzat tot i no li agrada parlar sols actuar. Els
alumnes amb un desig cadascun, amb nervis, amb llengua de drap,...
Signen un document que anirà dins
els cilindre, dins de mil anys algú el trobarà i se’l mirarà encuriosit. Els
alumnes amb un casc de paleta, un a un omplen el forat amb palades de terra,
estic al costat ajudant als més petits, als que no tenen traça i penso en
aquests 27 anys de feina, en els alumnes que ja estan treballant i en els que
malauradament ja no estan entre nosaltres, em costa retenir la llagrimeta.
![]() |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)