Fotografies de Juliol

Fotografies de Juny

Fotografies de Maig

Fotografies d'Abril

Fotografies de Març

Fotografies de Febrer

Fotografies de Gener

Fotografies de Desembre

Fotografies de Novembre

Fotografies d'Octubre

Actualitzem fotografies

Comença a pujar

Primeres fotos dels pilars i bigues pujant a munt. Això sembla que s'accelera.

Primers fonaments

Esperem que els fonaments siguin tant ferms com la nostra il·lusió per veure l'escola acabada. Ens ha de durar forces anys.

Signatura del Crèdit

Desprès de tants de mesos de fer aquesta cursa de fons per fi sembla que veiem la pancarta de la meta. Ja fa temps que vàrem posar la primera pedra però quan no faltava un paper groc en faltava un de rosa. Per no parlar dels permisos, quan al Sr. bomber no li agradava l’escala d’emergència era un altra cosa. I el crèdit, això ha estat interminable, un dia demanaven un estudi, al següent un munt de papers, etc. Però avui sembla que tota aquesta feina ha estat per ben emprada. Per fi hem signat el crèdit i ja tenim els “calerons” per poder començar a construir:

Tanques i Caseta de color verd

Aquesta setmana han començat a col·locar les tanques en el perímetre del solar; la Carme com a bona prejubilada va cada dia a veure com evolucionen les obres i fa unes fotografies des de diferents indrets. Serà bonic veure com puja l'edifici. En Ricard, sortint del Club, ha vist la caseta de color verd i creu que el cole nou és certament una mica petit, l'hi ha semblat que no cabrem tots a dins.

Avui dijous he anat a trepitjar un altre cop el terra, a intentar fer una visita virtual, imaginar-me on estarà el menjador, la secretaria, la cuina, les classes,... es fa difícil. Penso en el silenci trencat pel soroll dels cotxes, falta el brogit dels nens, anar esquivant nois i noies que pugen i baixen per les escales i que et saluden encara que t’hagin vist cinc vegades avui. Imagino el pati, amb arbres ben macos; per cert, aquesta iuca es quedarà aquí?.

Miro de recordar els planells, on va l’ascensor? Son moltes escales, quatre pisos, l’artritis del genoll es queixa. Em donaran una clau?.

La propera setmana tornarem a fer una altra visita, esperem més tanques, màquines i obrers, Això ja està en marxa!!!!!!

   

Infobarris a BTV

Notícia a BTV de Paideia, sortim a partir dels 5' 10

Primera Pedra

Ahir varem fer un altre pas, un dels importants, la primera pedra. Aquesta setmana ha estat una mica de bojos, que si la pedra, el cilindre metàl·lic, els senyors amb casc que posen la pedra, la terra, les pales, els diaris, les invitacions, (sempre ens deixem alguns, quina ràbia...)

Arriba el moment esperat, sortim del cole a les 4:30 a corre-cuita, l’Ajuntament ens ho ha posat fàcil, l’acte és a les 5:00. Espero que no es quedi cap nen, tots en caravana, pares i profes en cotxe i alumnes en autocar, hora punta, la diagonal plena, cerca aparcament, caminem fins a Entença.

El lloc és ple, moltes famílies que volen estar al nostre costat, famílies de l’escola, del taller, famílies d’exalumnes, amics. Per cert, parlant d’amics, parlo amb en Jordi Hereu, gran impulsor d’aquesta idea, sense ell potser no estaríem avui aquí, està emocionat de debò.

Continuo caminant, estic confús, molta gent contenta que em parla, que vol mostrar la seva alegria, “per fi”, “ho em aconseguit”, “ara si”, la petita serp que es movia dins el meu estomac des de aquest matí s’ha convertit en una anaconda.

Comencen a aparèixer tots els politics, penso en els anys de lluita per aconseguir un solar, penso en Can Rigalt, en la Sagrera, en Sant Andreu, en el carrer Albert Bastardes, en tantes negociacions, en tants intercanvis de cromos. Be, han de fer els seus parlaments, sinó perquè una primera pedra?

Tots parlen, en Francesc està nerviós ho sé perquè està molt seriós. La Carme impressionant, gran i emotiu discurs, qui coneix l’escola millor que ella?. I la Maribel discreta, en segona fila, tranquil·la, ho ha organitzat tot i no li agrada parlar sols actuar. Els alumnes amb un desig cadascun, amb nervis, amb llengua de drap,...

Signen un document que anirà dins els cilindre, dins de mil anys algú el trobarà i se’l mirarà encuriosit. Els alumnes amb un casc de paleta, un a un omplen el forat amb palades de terra, estic al costat ajudant als més petits, als que no tenen traça i penso en aquests 27 anys de feina, en els alumnes que ja estan treballant i en els que malauradament ja no estan entre nosaltres, em costa retenir la llagrimeta.

Es va acabant, begudes, olives i patates i cadascú a casa seva que cal continuar la feina, un cop estiguin la resta de pedres hem d’omplir-la com diu la Carme amb les coses que mai han faltat a Paideia. Energia per engegar nous projectes, compromís d’adaptar-nos a les noves tendències pedagògiques i als nous avenços tecnològics, i el treball per aconseguir un mon millor on tothom tingui, i trobi, el seu lloc.