Desprès de tants de mesos de fer aquesta cursa de fons per
fi sembla que veiem la pancarta de la meta. Ja fa temps que vàrem posar la
primera pedra però quan no faltava un paper groc en faltava un de rosa. Per no
parlar dels permisos, quan al Sr. bomber no li agradava l’escala d’emergència era
un altra cosa. I el crèdit, això ha estat interminable, un dia demanaven un
estudi, al següent un munt de papers, etc. Però avui sembla que tota aquesta
feina ha estat per ben emprada. Per fi hem signat el crèdit i ja tenim els “calerons”
per poder començar a construir: